dimecres, 30 de novembre de 2011

Índex



  1. Presentació

  2. Introducció

  3. Localització

  4. Història

  5. Característiques urbanístiques de la ciutat

  6. Comparació amb altres ciutats gregues: Olynthos i Priene

  7. Conclusió

  8. Bibliografia

(Vista general de les restes de l'Àgora) "Miletos...", per Nejdet Düzen (flickr)

8. Bibliografia

GORMAN, V. Miletos, the ornament of Ionia: a history of the city to 400 B.C.E. The University of Michigan Press. Michigan, 2001

AA.VV. Le grand atlas de l'architectura mondiale. Encyclopaedia Universalis France. París, 1981.

CERVERA VERA, L. Las ciudades teóricas de Hipódamo de Mileto. Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungría. Madrid, 1987.

GALANTAY, E. Nuevas ciudades. De la antigüedad a nuestros días. Colección arquitecturas/perspectivas. Gustavo Gili. Barcelona, 1977.

GARCÍA Y BELLIDO, A. Urbanística, de las grandes ciudades del mundo antiguo. CSIC. Madrid, 2009.

JUNQUERA, J.J. Historia Universal del Arte. Espasa Calpe. Madrid, 2002.

MOHOLY-NAGY, S. Urbanismo y sociedad. Historia ilustrada de la evolución de la ciudad. Blume. Barcelona, 1970.

STIERLIN, H. Grecia, de Micenas al Partenón. Taschen. Colonia, 2001.

7. Conclusió

Al llarg de la història un fet constatat és l'ús del sistema de carrers ortogonals ha estat una marca distintiva de les ciutats colonials. Han estat molts els intents per a demostrar que aquest tipus de pla té un origen únic. Es relativament fàcil trobar avantpassats de la quadrícula en les pràctiques romanes, hel·lenístiques, gregues i assíries. Per tant, molt abans que aparagués en escena Hipòdam de Milet. També es dóna per bo el intercambi d'idees entre l'Antic Egipte, Mesopotamia i la civilització de la vall de l'Indo. És molt més difícil explicar l'ampli ús de la quadrícula a la China per part de la disnatia Chou (1123-256 a.C) o més endavant hi ha documentades ciutats emmurallades (1765-1123 a.C). A l'Amèrica precolombina el sistema de quadrícula també es va utilitzar. A més del seu ús al Imperi Inca del segle XV, en la recuperació de terrenys, l'antiga ciutat de Tecotihuacán va evolucionar gradualment cap a l'ortogonalitat i a continuació cap a un sistema quadrícular en sentit estricte.
Diversos autors confesen que l'esquema reticular va poder ser descobert per qualsevol civilització donada una maduresa evolutiva. Però que probablement els sistemes agrícoles derivaven inevitablement en l'ús del eficient de l'esquema en quadrícula.

Normalment s'eligeix llocs plans per a implantar-ho ja que és més fàcil d'executar. Encara que a vegades s'ha emprat en llocs de pronunciades pendents, creant paisatjes sorprenents com a Priene o San Francisco.

Exposades totes aquestes consideracions podem establir que l'ús de la quadrícula ha estat molt ampli per civilitzacions molt distants en el temps i en l'espai. I que ha anat més enllà de l'organització econòmica i els valors culturals d'una societat.

I que encara que Hipòdam de Milet no fos el seu creador va ser la figura cabdal en la seva expansió. Essent el primer en introduir el sistema ortogonal a l'Àtica. La retícula grega, en sí mateixa va ser un centre colonitzador que va arribar a fundar seixanta nous nuclis urbans. A més, Hipòdam va conferir a un traçat senzill un contingut polític-social. Aquest esquema d'isonomia (atribuia un valor "moral"; tots iguals davant la llei) que presidiria el plànol, i conjugava la política i la geometria.


bibliografia

GALANTAY, E, Las nuevas ciudades. De la antigüedad a nuestros días. Colección arquitectura/perspectivas. Gustavo Gili. Barcelona, 1977.
MOHOLY-NAGY, S. Urbanismo y sociedad. Historia ilustrada de la evolución de la ciudad. Blume, Barcelona, 1970.

dimarts, 29 de novembre de 2011

6. Comparació amb altres ciutats gregues: Olynthos i Priene

El pla urbà d'escacs com hem dit, ja existia abans d'Hipòdam, podríem remuntar-nos bastant enrere, a les necròpolis faraòniques amb les seves mastabes alineades o a la ciutat que va ser fundada el 1350 a. C. per Akenató i anomenada Aket Aton que seguien aquest pla regular. Però sense anar-nos tan enrere podríem establir tota una sèrie d'assentaments etruscs com Marzabotto i Spina que el segueixen.

A més hi ha tota una sèrie de colònies gregues que dels segles VIII al VI a. C. es varen establir amb els seus carrersparal·lels que constituïen un taulell regular, seguint aqust traçat rigorós. Com Megara, Hiblea, Siracusa, Naxos, Selinonte, Agrigento, Cararina, etc.

Moltes de les ciutats delsegle IV a. C. amb molta probabilitat es varen concebre amb aquest pla ortogonal. Les excavacions ens han permès tenir una visió directa de qualcusa d'elles.





Olynthos. La ciutat de la Chalkidiké, fundada l'any 432 a. C. va ser totalment destruïda l'any 347 a. C. i després no va ser repoblada. La seva planta té una concepció completament regular, organitzada en blocs a partir de carrers amb intersecció perpendicular. L'orientació de la ciutat és rigorosament nord-sud.

S'ha de destacar l'absència d'edificis públics monumentals i de grans places molt típics de les ciutatshel·lenístiques de l'època. L'economia de la ciutat era eminentment agrícola, i encara que socialment molt anivellada no existia contrast entre rics i pobres. Aquest motiu només certes cases tenen botigues i tallers, es concentren a la barriada sud, en el mercat. Per tant, a Olynthos quasi la totalitat de cases són habitatges.






Planta d'Olynthos


GARCIA Y BELLIDO A. Urbanistica de las grandes ciudades del mundo antiguo. Instituto Español de arqueología. Madrid, 1985.





Priene ja existia en el segle IV a. C. però va ser reedificada posteriorment a un altre emplaçament. Localitzada també a la Jònia, en ella es va aplicat el pla hipodàmic duit al límit. Mentre que a la ciutat de Milet l'aplicació del sistema rectilini s'aplicà a una organització espaial determinada per un terreny pla. A la ciutat de Priene el traçat dels carrers es va ajustar a un esquema basat en angles rectes a un relleu que presentava un relleu amb molta pendent i a vegades molt bombat. La fórmula hipodàmica s'adaptava amb facilitat a una geografia plana, però era difícil fer-la coincidir amb una relleu accidentat, com era el cas de Priene. Per aquest motiu es podien trobar carrers amb situació nord-sud que es convertien en escales amb un emplaçament en que el recinte de la ciutat presentava un desnivell d'uns 381 metres entre l'estadi inferior i l'acròpolis situat a la cimera. S'utilitzaven llargs pòrtics (stoai) per anar tallant aquesta pendent.








Planta de Priene
GARCIA Y BELLIDO,A., Urbanística de las grandes ciudades del mundo antiguo, CSIC, Madrid, 2009



Bibliografia:


STIERLIN, H. Grecia de Micenas al Partenón. Taschen. Colonia, 2001

dijous, 24 de novembre de 2011

5.1. Estat actual


Mostra un mapa més gran




Amb la perspectiva aèria que mostram en aquest apartat podem obtenir una visió quasi a temps real. On es pot veure exactament la forma i estat actual de l'antiga ciutat de Milet, pràcticament reduïda a runes. La sedimentació que va sofrir es pot delimitar i així qualsevol es pot fer una idea molt clara de quin era el seu aspecte al moment de la seva creació per Hipòdam i durant el seu apogeu comercial.





Fes clic aquí per veure més imatges: Galeria fotogràfica

dimecres, 23 de novembre de 2011

5. Característiques urbanístiques de la ciutat

Abans ja hem fet referència a les paraules d’Aristòtil envers la “ciutat ideal” ideada per Hipòdam de Milet. Aquesta “tendria deu mil ciutadans, dividits en tres classes: una, d’artesans; una altra, de camperols, i la tercera, de defensors armats. Va dividir, així mateix, el territori en tres parts: una sagrada, una pública i una altra privada. Sagrada, la part que havia de subministrar els dons acostumats als déus; comunal, aquella els productes de la qual havien de servir als defensors, i privada, la dels camperols” (Aristòtil. Política, Llibre 2, Capítol V).


Tota aquesta reiteració del número 3, amb la importància que li concedeix tant a la divisió local com a la parcel·lació urbana, ens indica que Hipòdam era un entusiasta de la filosofia numèrica, doncs el tres és el nombre perfecte, pitagòric i sagrat.


Adaptant-se a la topografia i contorns dels terrenys de la península, Hipòdam va dissenyar tres zones: la meridional, destinada al barri residencial; la central, per ser ocupada pel barri noble i amb espais lliures disposats per a construir, posteriorment, edificis públics, i la septentrional, que albergaria als habitants dels barri popular. Si 'cliqueu' a la següent fotografia ho podreu apreciar millor:


La planificació de la ciutat és d’acord amb el traçat de carrers paral·lels i perpendiculars entre sí, formant illetes disposades d’un mode regular i destinat a la construcció d’edificis i vivendes. Es tracta de la implantació de la planimetria reticulada i, sobretot, l’organització sistemàtica dins la mateixa, de tots els elements constructius d’una ciutat: una espaiosa zona central o àgora, amb sumptuosos edificis públics, zona residencial i comercial, construccions i instal·lacions esportives, recreatives i d’oci, etcètera. Tot això, encerclat per una murada defensiva que servia com a línea de demarcació i signe flexible d’identitat.







La zona meridional està estructurada amb blocs rectangulars aparentment quadrats. El seu conjunt queda inscrit en un rectangle, que es divideix en quatre rectangles parcials i desiguals (I, II, III i IV). En aquesta zona meridional, Hipòdam va disposar dues vies principals –en sentit longitudinal i transversal-, que tallaven el nucli urbà que contava amb major nombre de blocs.






A l’interior de l’estructura teòrica de la zona central, Hipòdam va situar les parcel·les previstes per a edificis públics, les quals van servir per articular pel centre de la ciutat les tres zones que la constituïen. Tres zones que feien desaparèixer la monòtona rigidesa que haurien produït els carrers rectes i continuats. En aquesta zona, els blocs teòrics van ser rectangles, a excepció d’una fila divisòria amb la zona septentrional. El conjunt dels bloc i espais lliures que composen aquesta zona queden inscrits en tres (VI, VII i VIII) rectangles regulars. Damunt la línia divisòria se situa la zona septentrional. Els seus blocs estan inscrits en els rectangles IX i X.



El nucli urbà de Milet va tardar bastant de temps a acabar-se des que Hipòdam iniciés la seva construcció, abans d’anar-se’n a la ciutat d’Atenes. Des del començament, al segle V aC, fins al II dC, el nucli urbà va patir nombroses modificacions.


Les muralles es van construir probablement a finals del segle V aC, amb la Porta Sacra al sud, ja que la Porta del Lleó es va obrir a finals del segle IV aC.





La construcció dels ports i dels centre urbà públic es van iniciar a finals del segle IV aC. A partir de llavors van aixecar el Mercat Sud, les Àgores Nord i Sud -per a reunions ciutadanes i el mercat-, i comencen el Teatre.




1. Península establerta damunt el turó, orientada nord-sud, la nova ciiutat, lluny de l'antic acròpolis.
2. Té dos ports: un de guerra.
3. L'altre, de comerç.
4. Entre aquestes dues zones es troben dues zones d'activitat públiques.
5. Que formen un angle recte determinant 3 zones residencials.
6. Àgores amb pòrtics.
7. Ocupant el centre i les extremitats de les zones públiques, on hi trobam dos gimnasos.
8. L'Ajuntament.
9. L'estadi.
10. Gran santuari d'Apol·lo Delfini, que també s'integra a la xarxa general.
11. El teatre.



















Bibliografia




  • CERVERA VERA, L. Las ciudades teóricas de Hipódamo de Mileto. Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungría. Madrid, 1987.


  • JUNQUERA, J.J. Historia Universal del Arte. Espasa Calpe. Madrid, 2002.


  • Fotografies: Las ciudades teóricas de Hipódamo de Mileto (pàgines 40, 41, 43, 44, 45, 52).

dijous, 17 de novembre de 2011

4.2. Evolució fins a l'actualitat

En la pràctica la part atribuïble a Hipòdam de Milet són les barriades situades al nort de Milet, tota una xarxa d'illetes de 60 per 70 peus ( 17,70 m per 20,75m).


En l'època hel·lenistico-romana, es va produir una ampliació de la ciutat, es va crear un nou districte molt extens, concebut segons una quadrícula de majors dimensions que la ideada per Hipòdam. Com es pot observar a la quadrícula de la ciutat comparant la part nord i sud del plànol.


La ciutat de Milet durant l'època romana va entrar en decadència. Gradualment aquesta pèrdua d'importància es va anar incrementant a l'època bizantina, en què es converteix en residència dels arquebisbes.


El 1328 la ciutat va ser ocupada pel poble turc, pels Seljúcides. Encara que deixa de ser una ciutat de primera categoria continua la seva activitat comercial i es utilitzada pels Seljúcides principalment com a port per la seva activitat comercial amb Venècia. La ciutat a aquell moment passa d'anomenar-se Balat. El 1424 va passar a mans dels otomans.


Al segle XVII Balat quedà deshabitada. La progresiva sedimentació que es va anar produïnt al port de la ciutat va fer que la ciutat fos poc a poc deshabitada i finalment abandonada. Avui dia per arribar a la mar des de la ciutat de Milet hi ha uns 10 Km de distància.


A l'any 1873 l'arqueòleg francès Olivier Rayet va realitzar les primeres excavacions, continuades per l'arqueòleg alemany Theodor Wiegand entre 1899 i 1931. No es varen fer de manera continuada ja que foren interropudes per diversos esdeveniments i les guerres.
A l'actualitat les excavacions són duites a terme per la Universitat Ruhr.


La porta del mercat de Milet es troba al museu de Pèrgam a Berlín i una col·lecció d'objectes al museu de Milet a Didim.

Bilbliografia



STIERLIN, H. Grecia: de Micenas al Partenón. Taschen. Colonia, 2001.