dimecres, 16 de novembre de 2011

4.1. Fundació i creixement de la ciutat

La ciutat de Milet es va assentar sobre una petita península que tancava pel sud l'entrada del golf Làtmic, i estava emplaçada al nord i sota el turó Kalabaktepé, on s'aixecà la ciutat antiga d'origen neolític destruïda pels perses. Al terreny de la península s'aixecaven els monticles Humeitepé i Kalehtepé, i s'obrien dues badies, que es van utilitzar per establir-hi el Port dels Lleons i el Port del Teatre.





























Durant diversos segles, Jònia (Ionia) fou el camp principal del desenvolupament cultural grec, i Milet va ser-ne la primera ciutat. Durant el període arcaic, aproximadament cap al 750-490 aC, va superar àmpliament a Atenes i Esparta en poder i prosperitat. Especialment, Milet podia presumir del notable nombre i vitalitat de les seves colònies.


La ciutat ha estat reconeguda com el lloc de naixement de la ciència i filosofia occidentals.Tot i que és més coneguda pels seus èxits en l'època arcaica, la seva importància no es limita a aquest període; ja era un centre vital de la cultura del mar Egeu a l’Àsia Menor.


La seva posició -en el lloc de trobada entre Grècia i el Pròxim Orient- va suposar per als ciutadans de la ciutat tant perills com oportunitats. Després de quatre segles d’independència, Milet va caure a mans de les potències de l’est: primer fou conquerida al segle VI aC pels lidis i poc després es va unir a l'Imperi Persa sota Cir el Gran. Tot i això, van continuar exercint la seva influència en el curs de la història grega, instigant una revolta sagnant contra el rei persa. Ni tan sols la destrucció de Milet pels venjatius perses va acabar del tot amb aquesta influència. La ciutat va ser reconstruïda aviat, proporcionant als grecs el model més destacat de la ciutat planificada.

Així doncs, Milet s'havia hagut de reconstruir cap a l'any 475 aC. Llavors es van traçar dues ciutats, la més septentrional, d'illetes més breus que les de la meridional. A la primera és on s'hi van ubicar els edificis principals: àgora, mercat, termes, santuaris, etcètera.


La ciutat regular neix naturalment allà on s’ha arribat a una maduresa urbana i allà on és factible la planificació d’una ciutat ex novo. Els grecs, durant la seva activitat colonitzadora i fundadora dels segles IX a VI aC van haver de planejar gran nombre de colònies. Els fundadors podien trial l’emplaçament més adient per a la nova ciutat, prèviament traçada, i llavors es degué posar en pràctica més d’una vegada la idea d’una ciutat de planta regular. És el cas, per exemple, de Selinus a Sicília, que ja al segle VI ens mostra un traçat regular amb dos carrers axials i principals que es creuen en un angle recte marcant la pauta de la resta de carrers.


Es podrien afegir, doncs, altres exemples de ciutats “hipodàmiques” abans d’Hipòdam, com assenyalàvem abans. Tot i això, s’atribueix a Milet la invenció de la ciutat ortogonal. Ara bé, probablement el que va fer Hipòdam fou “donar forma i norma a les noves corrents i propagar-les per l’Hèl·lade. Això explicaria que hagi passat a la història com l’inventor de la ciutat de planta regular, de l’ordenació raonada dels seus elements i parts, en una paraula, com el creador de l’urbanisme funcional”. No hi ha gaire informació de les seves obres i tampoc de la seva vida, de manera que la seva personalitat com arquitecte urbanista continua sent una incògnita.


Bibliografia


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada