dijous, 17 de novembre de 2011

4.2. Evolució fins a l'actualitat

En la pràctica la part atribuïble a Hipòdam de Milet són les barriades situades al nort de Milet, tota una xarxa d'illetes de 60 per 70 peus ( 17,70 m per 20,75m).


En l'època hel·lenistico-romana, es va produir una ampliació de la ciutat, es va crear un nou districte molt extens, concebut segons una quadrícula de majors dimensions que la ideada per Hipòdam. Com es pot observar a la quadrícula de la ciutat comparant la part nord i sud del plànol.


La ciutat de Milet durant l'època romana va entrar en decadència. Gradualment aquesta pèrdua d'importància es va anar incrementant a l'època bizantina, en què es converteix en residència dels arquebisbes.


El 1328 la ciutat va ser ocupada pel poble turc, pels Seljúcides. Encara que deixa de ser una ciutat de primera categoria continua la seva activitat comercial i es utilitzada pels Seljúcides principalment com a port per la seva activitat comercial amb Venècia. La ciutat a aquell moment passa d'anomenar-se Balat. El 1424 va passar a mans dels otomans.


Al segle XVII Balat quedà deshabitada. La progresiva sedimentació que es va anar produïnt al port de la ciutat va fer que la ciutat fos poc a poc deshabitada i finalment abandonada. Avui dia per arribar a la mar des de la ciutat de Milet hi ha uns 10 Km de distància.


A l'any 1873 l'arqueòleg francès Olivier Rayet va realitzar les primeres excavacions, continuades per l'arqueòleg alemany Theodor Wiegand entre 1899 i 1931. No es varen fer de manera continuada ja que foren interropudes per diversos esdeveniments i les guerres.
A l'actualitat les excavacions són duites a terme per la Universitat Ruhr.


La porta del mercat de Milet es troba al museu de Pèrgam a Berlín i una col·lecció d'objectes al museu de Milet a Didim.

Bilbliografia



STIERLIN, H. Grecia: de Micenas al Partenón. Taschen. Colonia, 2001.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada