dimecres, 30 de novembre de 2011

7. Conclusió

Al llarg de la història un fet constatat és l'ús del sistema de carrers ortogonals ha estat una marca distintiva de les ciutats colonials. Han estat molts els intents per a demostrar que aquest tipus de pla té un origen únic. Es relativament fàcil trobar avantpassats de la quadrícula en les pràctiques romanes, hel·lenístiques, gregues i assíries. Per tant, molt abans que aparagués en escena Hipòdam de Milet. També es dóna per bo el intercambi d'idees entre l'Antic Egipte, Mesopotamia i la civilització de la vall de l'Indo. És molt més difícil explicar l'ampli ús de la quadrícula a la China per part de la disnatia Chou (1123-256 a.C) o més endavant hi ha documentades ciutats emmurallades (1765-1123 a.C). A l'Amèrica precolombina el sistema de quadrícula també es va utilitzar. A més del seu ús al Imperi Inca del segle XV, en la recuperació de terrenys, l'antiga ciutat de Tecotihuacán va evolucionar gradualment cap a l'ortogonalitat i a continuació cap a un sistema quadrícular en sentit estricte.
Diversos autors confesen que l'esquema reticular va poder ser descobert per qualsevol civilització donada una maduresa evolutiva. Però que probablement els sistemes agrícoles derivaven inevitablement en l'ús del eficient de l'esquema en quadrícula.

Normalment s'eligeix llocs plans per a implantar-ho ja que és més fàcil d'executar. Encara que a vegades s'ha emprat en llocs de pronunciades pendents, creant paisatjes sorprenents com a Priene o San Francisco.

Exposades totes aquestes consideracions podem establir que l'ús de la quadrícula ha estat molt ampli per civilitzacions molt distants en el temps i en l'espai. I que ha anat més enllà de l'organització econòmica i els valors culturals d'una societat.

I que encara que Hipòdam de Milet no fos el seu creador va ser la figura cabdal en la seva expansió. Essent el primer en introduir el sistema ortogonal a l'Àtica. La retícula grega, en sí mateixa va ser un centre colonitzador que va arribar a fundar seixanta nous nuclis urbans. A més, Hipòdam va conferir a un traçat senzill un contingut polític-social. Aquest esquema d'isonomia (atribuia un valor "moral"; tots iguals davant la llei) que presidiria el plànol, i conjugava la política i la geometria.


bibliografia

GALANTAY, E, Las nuevas ciudades. De la antigüedad a nuestros días. Colección arquitectura/perspectivas. Gustavo Gili. Barcelona, 1977.
MOHOLY-NAGY, S. Urbanismo y sociedad. Historia ilustrada de la evolución de la ciudad. Blume, Barcelona, 1970.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada