dimarts, 8 de novembre de 2011

2. Introducció

La primera i més valuosa notícia que es té d’Hipòdam de Milet procedeix d’Aristòtil, qui diu d’ell que va inventar el traçat de les ciutats. Es creu que Hipòdam va néixer cap a l'any 510 a.C. i se sap que va començar a formar-se a la seva ciutat natal, iniciant-se després en l’aprenentatge dels fonaments d’aquella florescent cultura jònica. A continuació, va prosseguir els seus estudis científics i filosòfics, possiblement amb Heràclit d’Efes i Anaxàgores de Clazomene. Hipòdam va interpretar les doctrines racionalistes d'aquests darrers, i ho va fer amb la capacitat d’intuïció i el sentit de la forma que constituïen les peculiaritats més característiques de l’esperit jònic.

Milet
és la ciutat "hipodàmica" més característica de totes per ser, no només un exemple clar d'urbanisme regular sistemàticament traçat, sinó a més, per una doble circumstància: la de ser pàtria d'Hipòdam i la d'haver estat, aquest, un dels seus arquitectes.


Milet havia estat destruïda pels perses en la seva ofensiva sobre l'Hèl·
lade, l'any 494 a.C. Es va haver de reedificar, cosa que es va allargar durant 20 anys (cap al 475 fins el 466).

Els pensadors de Milet es van interessar per la política i les consti
tucions estatals. Hipòdam, al llarg dels anys d’estudi i preparació científica, posseïa els suficients coneixements teòrics per intentar organitzar socialment un estat ideal i concebre una ciutat ideal. A diferència d’altres filòsofs, Hipòdam va aconseguir que la ciutat que havia ideat s’edificàs, posant en pràctica la seva teoria sobre l'ordenació de la ciutat.

La ciutat ideal d'Hipòdam volia respondre al règim polític ideat per ell mateix, i la disposició i traçat estan íntimament lligats als temes político-socials que propugna, de manera que és necessari tenir-ne coneixement per tal d'entendre la composició de la seva ciutat. "La ciutat que va projectar tendria deu mil ciutadans, dividits en tres classes: una, d'artesans; una altra, de camperols, i la tercera, de defensors armats", segons va escriure Aristòtil.

No podem acabar d'introduir el tema sense fer una breu referència a aquelles fonts que divergeixen de l'autoria directe d'Hipòdam com a creador d'aquest traçat, i que es fonamenten en les fotografies aèries i excavacions que mostren que a la Itàlia meridional i Sicília s'emprava el traçat reticular ja cap al segle VII aC.




Bibliografia


  • CERVERA VERA, L. Las ciudades teóricas de Hipódamo de Mileto. Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungría. Madrid, 1987.

  • GALANTAY, E. Nuevas ciudades. De la Antigüedad a nuestros días. Gustavo Gili. Barcelona, 1977.

  • GARCÍA Y BELLIDO, A. Urbanística, de las grandes ciudades del mundo antiguo. CSIC. Madrid, 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada